L’autora castellarenca Francesca Clusellas explica en un llibre el relat
d’una vida marcada per la família, la migració i la superació personal
Francesca Clusellas (Castellar del Vallès, 1940) és el testimoni de tota una
generació que des de la postguerra fins l’actualitat ha hagut de lluitar per
forjar-se com a col·lectiu i com a persona. Ara ha recopilat les seves
memòries d’una vida convulsa, plena de força, il·lusió i entusiasme. Ho fa
en una extraordinària publicació, De Paquita a Francesca (Viena Edicions),
on explica els primers anys al seu Castellar natal, la forçada migració a
l’Argentina i el retorn a casa de nou per, entre d’altres, complir el seu
somni: acabar adquirint i vivint al Ranxo, la gran mansió de la família Tolrà.
En el procés per plasmar sobre el paper la seva personalitat lluitadora i
l’esforç per començar de zero un cop i un altre l’ha acompanyat l’escriptor
i periodista Vicenç Villatoro, atret per la història d’una dona que, obligada
a creuar l’oceà amb la família, va créixer a l’Argentina. Allà es va formar
com odontòloga, va viure tres cops d’estat i fins i tot va sobreviure a una
explosió a bord d’un vaixell, experiències que van marcar-la per sempre
més.
“Ara puc escriure aquests records de la meva vida des d’aquella construcció
que veia de petita des de Castellar, a l’altra banda del riu. Puc rememorar
tot aquest camí, ple de revolts i de situacions intenses, que en un cert sentit
va començar aquí quan tenia set anys i que m’ha retornat altra vegada
aquí”, explica Clusellas.
Un viatge d’anada i tornada, de creixement personal, amb la seva fascinació
pel Ranxo de Castellar com a fil conductor, i una mostra que si es
persegueixen i es treballen, els somnis es poden fer realitat. Des d’allà hi ha
escrit les pàgines d’un llibre que us convidem a gaudir.

×